APRENDRE A ODIAR

I lluito, i lluito...
Un cop rera l’altre
Per oblidar, per no recordar
No puc fer-hi res
Segueixes aquí i em dol

El que més em dol és el final
Aquest mal final... com un malson
El malson que més odiava
I que no volia tenir.

PER QUÈ M’HO VAS FER?
QUÈ T’HAVIA FET JO?

No queden ganes de tornar-hi
Ni ganes de parlar-ne hi ha
Per mi ets mort... però segueixes
Sé que ets viu en algún lloc
Però et voldria mort i enterrat
Per sempre més.

Mai he volgut això per ningú
PER QUÈ A MI? QUÈ HAVIA FET?

ARA JA SÉ ODIAR, TAMBÉ PUC!
PER QUÈ TOT EL QUE UN COP HAVIA APRÈS
HO HE OBLIDAT I NOMÉS HI QUEDA ODI
ODI, RENCOR, MENYSPREU!
ÉS TOT EL QUE EM FAS SENTIR
TOT EL QUE EM RECORDES.
AIXÍ HAVIEM D’ACABAR?

Segurament. Mai hi han bons finals
Quan el que ha de ser de dos
És de tres.
Així és la vida. I t’odiaré sempre més!
Tot i que per mi no vius ja.
Ara ja quedes mort...
Mort... i enterrat.

Per què ARA JA SÉ ODIAR TAMBÉ
I ETS TU QUE ME N’HAS ENSENYAT!