12 ANYS SENSE CARLES SABATER

LLANÇÀ 2011 - 12 ANYS


Avui fa un dia gèlid,
el vent bufa fort, amb ràbia;
qui sap si ve de la Russia Blanca?
Això ens fa pensar en aquell àngel
d'ulls blaus i rínxolat
que fa dotze anys ens va unir
fent-nos més forts que mai.

Veiem passar el temps
en Una Taula Per Dos
al Restaurant Xinès,
recordant El Teu Nom
Amb La Lluna a l'Esquena,
sentint per instants La Glòria Del Passat,
llegint a estones els Poemes i Promeses
Que Un Dia Ens Vam Fer.

Pensant Amb Els Dies De Cada Dia,
l'Onze de Setembre i recordant
el Nostre Estiu.
Aquells Vespres De Desembre
tot passejant Prop Del Mar
Amb Un Llibre entre les mans
i la Nostra Ombra
com a única companyia.
Tot escoltant La Cançó De la Noia
De l'Altre Cantó Del Bar.
Observant la Laia cridar
que vol Quatre Barres
i dient que Es troba Sola,
que no pot Viure Sense Tu.
Fent Cercles en el temps,
que es va repetint.
Tanquem els Ulls i el Malsón
Torna a començar.
Anem Sense Estil, com La Primera Nit
amb un Màgic Whisky que ja s'ha fos.
Veiem el Tren De Mitjanit passar de llarg,
però Ningú Ens Mourà d'Aquí.
No tenim Res a Perdre

Ha passat el temps, sí, però
continuem venint a veure't
després de dotze anys
Aixó És El Que Hi Ha,
Fins Al Final.
Han canviat moltes coses,
però la vida continua.

Hem Rigut i Hem Plorat,
Hem Caigut, però Ens Hem Tornat a Aixecar
moltes vegades gràcies a la teva veu,
a les teves cançons...
Encara que ja no trepitgis els ascenaris
segueixes present en tots nosaltres,
et recordem cada cop que t'escoltem
o, simplement Tancant Els Ulls
i et presentes en els nostres somnis.

Sí, tornem a ser aquí
per poder estar un dia més Al Teu Costat
i seguirem venint sempre que poguem.

A reveure, Carles.
Envia'ns Un Àngel Que Sigui Com Tu.

Sabem que estàs La Mar De Bé
allà d'alt amb el teu Pare,
però Suposem Per Un Moment
que et canses de jugar amb La Lluna
i creus que Un Dia Has De Tornar,
ja saps on trobar-nos;

mirant al cel on Les Estrelles
Mai S'apaguen, allà On Són Els Ocells.