AMADA OSCURA

Amada Oscura
Como siempre,
como cada tarde de cada día,
la luz llega a su fin.
El sol va cambiando de tono,
mientras que va filtrándose
por cada rincón allá donde pasa.
Como siempre,
Allí, en medio de las sombras,
en la oscuridad de mi habitación,
allí estoy yo, esperándote.
Mi eterna compañera,
mi leal amiga,
mi amante discreta.
El consuelo de todos mis problemas,
el espejo en que se refleja todo:
dudas, alegrías, esperanzas... y sueño,
la consejera que escucha mis palabras
sin reírse ni molestarse
y que nunca se burla de mí.
El eco donde oigo repetirse todo,
donde me veo tal como soy
sin ningún miedo.
No me había dado cuenta,
espero no hacerlo demasiado tarde.
Gracias por todo.
Ahora sé tu nombre, y no me olvidaré,
¿cómo hacerlo?
el es: Noche.

i comencem!!

ja vaig advertir que podia començar un blog per penjarhihistòries i poemes(i promeses!) que he escrit... doncs aquí el teniuaniré penjanthi històries i poemes que he anat escrivint...temes? no n'hi ha cap en concret tant poden ser d'untema o de tal altre depèn de com em vingui la inspiració.de moment avui us deixo amb aquesta que vaig escriure fa un any més o menys, esperant que us agradi!
--------------------------------------------
ABSÈNCIES
De vegades, massa sovint per desgràcia, passa que
Persones que tenen tota una vida per davant
I que amb petites coses fan que no poguémI
maginar una vida sense elles,
Ens les prenen, se’n van, d’un dia per l’altre
Sense previ avís, sense poder-nos acomiadar.
I llavors aquest món que no volíem veure, imaginar,
Un món sense ells, es fa real;
A vegades insoportable, massa cruel.
Però de sobte ens donem compte
De totes les petites coses que ens han aportat
Dins nostres de tots els seus records,
Que mai ningú ens podrà prendre,
I també veiem que és ben cert que
“NINGÚ NO ES MOR FINS QUE NOSE L’OBLIDA DEL TOT”.
Tant sols queden cançons, notes, detalls
Que fan que a vegades, o sovint, pensem en ells
I és quan tornen a reviure dins nostre
I els recordem amb alegria, malgrat que sabem
Que no tornarem a riure amb ells o a parlar-hi.
Ens han donat el millor de si a nosaltres
I ara nosaltres hem de tornar-los això
I demostrar-los que, a part que no els oblidarem MAI,
Seguirem una vegada més, lluitant fins al final,
amb la seva ombra a la nostra esquena,f
ent-nos somriure cada vegada que els recordem
i lluitant per què, passi el que passi,
NINGÚ ENS MOURÀ D’AQUÍ Ni ens oblidarem mai d’ells.

PER A TU CARLES, AQUEST ANY TAMBÉ
PER A TU DIONÍS, SEMPRE EN EL NOSTRE RECORD,E
N LA NOSTRA MEMÒRIA I ELS NOSTRES CORS.N
O US OBLIDAREM!