robar, regalar... i tot plegat quina diferència té?

Ella volia ensenyar-li... donar-li tot.
el seu cor, la seva ànima...
o volia robar-li tot el seu cor, la seva ànima...
ensenyar-li el secret més dolç i més ben guardat del paradís,
fer-lo rei dels dominis dels seus somnis;
hagués anat fins a la fi del món per regalar-li el cel.
Però com sol passar... no va poder.
I es van trobar amb 2 camins creuats,
amb què estaven destinats a trobar-se sempre
però sempre sense ser el que hagués volgut ella.
I al final va ser ell qui li va robar tot.
Va robar-li l'anima, el cor...
No dormia; si dormia somiava amb ell;
si pensava era amb ell, i si reia
era per ell.
Per por de que el silenci separés
alguna cosa que no sabia ben bé què era
¿o potser si que ho sabia?
només hauria necessitat unes ales ben grans i fortes
talment com les d'un unicorn o un fantàstic pegassus
per atrevir-se a volar, llançar-s'hi...
Volia obrir-li totes les portes;
més de les que ell ja tenia obertes.
Però va haver d'aprendre en canvi que
mai han existit els princeps blaus;
blaus? ni princeps liles, roses... o fúcsies.
Seguirà caminant per aquesta vida plena de revolts,
pensant que potser algún dia el destí els torni a ajuntar
de la manera que ella hauria volgut
per què la força i la voluntat l'hi obliguen
i les ganes de poder tornar-lo a veure algún altre dia
encara que ell no faci ni el més mínim cas,
o pràcticament la ignori...
només sentir-lo... amb la seva veu ja en té prou.
...
.....
........(de moment).